Marcos Pacheco Pacheco


Marcos Pacheco Pacheco (La Bisbal d’Empordà, 1974), té un ofici
[s. XII; del ll. officium 'servei, funció', reducció de opificium, der. de opĭfex, -ĭcis 'operari, autor', comp. de opus 'obra' i facĕre 'fer'] antic i singular: terrisser [1839; de terrissa: adj Relatiu o pertanyent a la terrissa.]. Davant les seves obres la majoria el consideraria un artista [s. XIV; de art1] ART Persona que practica un art, especialment una de les belles arts. ART Persona que té per professió de representar, cantar, tocar, dansar, etc., obres teatrals, musicals, cançons, danses, etc. pop Persona molt hàbil, llesta o eixerida. adj Dotat per a les arts. Professió d'una art manual. L'ofici de mestre d'aixa. L'ofici de flequer. L'ofici de lampista.], però ell es considera un artesà [1460; de l'it. artigiano, íd., der. de arte 'art'. mif Persona que fa obres d’artesania.]. Marcos Pacheco Pacheco (La Bisbal d’Empordà, 1974) és doncs un artesà que fa obres d’art[1].
Tot i que per la seva banda, el fang (4.540 milions d’anys ó 4.4.54×109 anys, aprox.) imagina una vida sense en Marcos[2], en Marcos Pacheco Pacheco (La Bisbal d’Empordà, 1974) és un artesà que passa les hores imaginant el fang [s. XIII; del germ. fani 'pantà, fang', amb terminació en -g per influx de fanga, fangar, per la correlació dels dos conceptes. m PETROG Mescla de terra i aigua.]. Tanmateix s’entenen, i les mans d’ell i la imaginació d’ambdós treballen plegades cada dia per modelar la tossuderia de la terra i de l’aigua [1169; del ll. aqua, íd. F QUÍM Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O.]. El foc del forn dirà després…


Daniel Varela




[1] Serna Juvé, Joan M., El jo intern de l’Art i altres delícies, FRB edicions, 1990.
[2] Pacheco Pacheco, Marcos, Monòlegs amb Marcos P. Pacheco, 3 volums, ed. Riberalta, 2001.
La página que estabas buscando en este blog no existe.
La página que estabas buscando en este blog no existe.

Mal de dèsenfangment

Mal de dèsenfangment es un síndrome reconocido desde hace varios años. En1881, Irwin observó que existe una adaptación al movimiento pasivo (torno), y que ésta puede ser suficientemente intensa como para persistir la sensación de vaivén fuera del taller: este autor denominó a este síndrome mal de dèsenfangment (MdD) o síndrome del alfarero. Se describe típicamente como una sensación de oscilación o balanceo de la persona respecto al entorno sin sensación clara de vértigo. Se trata clásicamente de una entidad vaga e indolente desencadenada típicamente después de largas horas en el torno.