Marcos Pacheco Pacheco


Marcos Pacheco Pacheco (La Bisbal d’Empordà, 1974), té un ofici
[s. XII; del ll. officium 'servei, funció', reducció de opificium, der. de opĭfex, -ĭcis 'operari, autor', comp. de opus 'obra' i facĕre 'fer'] antic i singular: terrisser [1839; de terrissa: adj Relatiu o pertanyent a la terrissa.]. Davant les seves obres la majoria el consideraria un artista [s. XIV; de art1] ART Persona que practica un art, especialment una de les belles arts. ART Persona que té per professió de representar, cantar, tocar, dansar, etc., obres teatrals, musicals, cançons, danses, etc. pop Persona molt hàbil, llesta o eixerida. adj Dotat per a les arts. Professió d'una art manual. L'ofici de mestre d'aixa. L'ofici de flequer. L'ofici de lampista.], però ell es considera un artesà [1460; de l'it. artigiano, íd., der. de arte 'art'. mif Persona que fa obres d’artesania.]. Marcos Pacheco Pacheco (La Bisbal d’Empordà, 1974) és doncs un artesà que fa obres d’art[1].
Tot i que per la seva banda, el fang (4.540 milions d’anys ó 4.4.54×109 anys, aprox.) imagina una vida sense en Marcos[2], en Marcos Pacheco Pacheco (La Bisbal d’Empordà, 1974) és un artesà que passa les hores imaginant el fang [s. XIII; del germ. fani 'pantà, fang', amb terminació en -g per influx de fanga, fangar, per la correlació dels dos conceptes. m PETROG Mescla de terra i aigua.]. Tanmateix s’entenen, i les mans d’ell i la imaginació d’ambdós treballen plegades cada dia per modelar la tossuderia de la terra i de l’aigua [1169; del ll. aqua, íd. F QUÍM Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O.]. El foc del forn dirà després…


Daniel Varela




[1] Serna Juvé, Joan M., El jo intern de l’Art i altres delícies, FRB edicions, 1990.
[2] Pacheco Pacheco, Marcos, Monòlegs amb Marcos P. Pacheco, 3 volums, ed. Riberalta, 2001.

ART EN DOS TEMPS

Fins el 28 de Juny estarà oberta l'exposició "ART EN DOS TEMPS" a Torre Guinarda (Corçà),obert de Dijous a Diumenge d'11 a 13'30h i de 17 a 20h.









DE LES CATIFES ORIENTALS A LA CERÀMICA

Si tot va bé, aquestes formes aniran a la exposició que farem a mitges amb en Joan Permanyer,restaurador i col·leccionista de catifes orientals antigues.





CATIFES ORIENTALS ANTIGUES

3.
 Es pot observar en el disseny d’aquesta catifa elements d’origen tribal i d’altres d’origen urbà.
La sanefa principal consta d’un seguit de figures de cavallers amb els seus cavalls respectius, disposats alternativament, a peu o muntats.

És un disseny que està estretament associat als perses aquemènides com ho demostra un baix relleu trobat al temple de l’antiga ciutat de Persèpolis. 
Pel què fa al disseny del camp central de la catifa, en canvi, té molta similitud a un dels terres de pedra tallada que s’han trobat a Nínive, antiga ciutat de Mesopotàmia. Tanmateix l’elaboració i el tractament dels dissenys posa de relleu l’origen tribal d’aquesta catifa.
Qui la va fer? Els investigadors no es posen d’acord: els escites, els perses... Potser en futures troballes arqueològiques s’aclareixi aquesta incògnita i aflorin noves informacions que aportin més llum sobre l’origen de les catifes en general.

CATIFES ORIENTALS ANTIGUES


2


Aquests pobles, que provenien d’avantpassats comuns, s’expandiren a través de tribus o ètnies diferenciades. Majoritàriament foren nòmades, però també n’hi hagueren que s’establiren en paratges pròspers i esdevingueren sedentaris.

 

L’art que desenvoluparen a través de les catifes no era patrimoni d’una elit privilegiada ni el realitzava una minoria d’artistes, sinó que el geni artístic sorgia de l’expressió de tot el poble. 




CATIFES ORIENTALS ANTIGUES

       

1

Amb aquests escrits ens endinsarem un mica en el món dels pobles de l’Orient Mitjà i d’altres indrets d’Àsia a través de les seves catifes, que són autèntiques creacions artístiques.


 La llana d’ovella i el pèl de cabra o camell eren gairebé els únics materials de què disposaven els habitants de les estepes i dels altiplans de l’Àsia per teixir tapissos i catifes nuades, que  servien per decorar els seus habitatges.  Aquestes creacions  utilitàries van ser el seu mitjà d’expressió artística, a través del qual desenvoluparen un llenguatge d’elevat nivell amb una tècnica acurada i perfecte.



TOT A 1OO (procés pas a pas)








                                                         MANIFEST



TOT A 100  ES UNA INSTAL·LACIÓ QUE PRETÉN FER ENTENDRE EL VALOR QUE TE L' ARTESÀ EN  LA SEVA FORMA DE TREBALLAR I PRODUIR, FER COMPRENDRE  LES DIFERENCIES ABISMALS D'UNA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL I D'UNA ARTESANAL.TOT A 100 NO VOL NI POT COMPETIR EN EL MERCAT ACTUAL FRONT A LES GRANS EMPRESES DE DECORACIÓ TOTES ALIMENTADES PER PRODUCTORS ARTESANS MALTRACTATS AMB SALARIS I CONDICIONS LABORALS,TOT A 100 A SIGUT PENSAT,TREBALLAT AMB EMOTIVITAT,I GAUDIT FINS EL DARRER DIA I AQUESTA ES LA PRINCIPAL DIFERÈNCIA. NO ES RES MES QUE LA LLÒGICA DEL TREBALL,TREBALLAR PERQUÈ T'AGRADA,CREANT,INVENTANT,DESCOBRINT I... PRODUINT.
TOT A CENT SON PECES FETES PER UN TERRISSER, UN ARTESÀ, ARTESÀ COM MOLTS ALTRES D'ARREU DEL MON.
                   SON TOTES IGUALS,SON TOTES DIFERENTS.

                         

 







RESUM DE L'ANY (3ªPART)

Exposició al Call Vermell, Felanitx (Agost 2013,Mallorca)
Call Vermell: Taller-Gal.leria de la gran ceramista Mallorquina Maria Ramis



                                                      










Mal de dèsenfangment

Mal de dèsenfangment es un síndrome reconocido desde hace varios años. En1881, Irwin observó que existe una adaptación al movimiento pasivo (torno), y que ésta puede ser suficientemente intensa como para persistir la sensación de vaivén fuera del taller: este autor denominó a este síndrome mal de dèsenfangment (MdD) o síndrome del alfarero. Se describe típicamente como una sensación de oscilación o balanceo de la persona respecto al entorno sin sensación clara de vértigo. Se trata clásicamente de una entidad vaga e indolente desencadenada típicamente después de largas horas en el torno.